INFORMACIÓ SOBRE PINSOS QUE HAN PROVOCAT INTOXICACIÓ PER TEOBROMINA

Es tracta de nombroses morts de gossos tant al sud de França, com Portugal com a Espanya en les que el punt en comú són els pinsos fabricats a Fraga (Huesca) per Macu 3000 SL, es sospita d'una intoxicació per teobromina. Segons algunes pàgines webs està essent investigat per el Seprona.

Els envio uns quants links de la notícia:

Col·legio oficial de veterinarios de Pontevedra:

http://www.formacion.covpontevedra.es/moodle/

http://www.formacion.covpontevedra.es/moodle/file.php/1/ALERTA_PIENSOS_PERROS_MACU_3000_SL.pdf

Centro Veterinario Bitxos de Valencia

http://www.cvbitxos.com/2013/10/p-margin-bottom-0.html

Premsa (20 minutos, la voz de galicia, antena3):

http://www.20minutos.es/noticia/1918916/0/francia-muerte/40-perros/pienso-fabricado-espana/

http://www.lavozdegalicia.es/noticia/espana/2013/09/13/francia-atribuye-muerte-40-perros-piensos-espana/00031379087227308945518.htm

http://www.antena3.com/noticias/mundo/mueren-perros-sur-francia-ingerir-pienso-fabricado-espana_2013091300328.html

Testimoni:

http://k9online.es/index.php?topic=128.0

Altres:

http://desdeelfondodeunespiritulibre.blogspot.com.es/2013/09/cuidadopienso-envenenado-y-otras.html

http://www.alimentacioncanina.com/alimentacion/teobromina-niveles-toxicos-en-piensos-para-perro/

http://www.perros.com/foros/general/alimentacion/alerta-pienso-para-perros-contaminado--varias-marcas.html

http://mascoteros.es/alerta-piensos-peligrosos/

Vigileu amb els pinsos que compreu.

Vet A Dom

ESCURÇONS

Bon dia! 

Avui si que podem dir bon dia, sembla que a tornat el sol a la Cerdanya. 

I amb el bon temps surten tots els animalons a disfrutar del sol. Sobretot els rèptils. 

Aquí a Cerdanya hem de vigilar molt amb els ESCURÇONS! (Vipera aspis) és l'única serp verinosa que trobem a les nostres contrades. El seu verí provoca molts efectes adversos. Alhora, cal recordar que és una espècie en perill d'extinció i no l'hem de matar, l'hem d'evitar.

Una picada d'escurço en un gos/gat pot produir-li diferents signes i això depèn de molts factors:

1. zona del cos de l'animal on l'ha picat. 

2. quantitat de verí que li ha inocul·lat. 

3. tamany de l'escurço 

4. tamany del gos o gat. 

5. edat del gos o gat. 

Per això, és tant difícil saber quins signes podrà desenvolupar un animal que sigui picat per un escurçó. 

Els tipus de signes poden ser diversos:

1. inflamació de la zona de la picada

2. infecció de la zona de la picada

3. problemes digestius, vòmits i diarrees

4. reacció al·lèrgica al verí: inflamació de la cara, petits bonys per tot el cos i molta picor

5. signes neurològics: incoordinació, convulsions.

6. problemes de coagulació: orina amb sang, vòmits amb sang, femtes amb sang. 

7. shock anafilàctic i mort. 

Les nostres recomanacions són:

1. No portar el gos en zones que se sap que hi ha escurçons, o portar-lo lligat per tenir-lo controlat en tot moment. 

2. Avisar als agents rurals si tens un escuço a prop del jardí de casa, ells us diran com actuar. No el mateu, és una espècie en perill d'extinció.

3. Si el teu animal és picat per un escurçó:

a) Allunyar el gos de la serp, perquè no el torni a picar. Sempre amb precaució. 

b) Calmar l'animal, ja que el moviment farà que es distribueixi més ràpidament el verí. Si porta collar i l'ha picat al voltant del coll o el cap, treure'l.

c) Identificar la serp de forma segura, per exemple, fent diver-ses fotos. Hi ha més espècies de serps que no son verinoses. Qualsevol serp que es sent amenaçada i no pot escapar, els que farà és picar el seu enemic. És el seu únic sistema defensiu.

d) Trucar ràpidament al veterinari perquè tindiqui que cal fer segons el tipus de picada. 

e) Si no pots trucar en el moment perquè no hi ha covertura i comences a veure signes d'enverinament. Si no han passat MÉS DE 30 MINUTS de la picada i aquesta es localitza en una extremitat (pota), aplica una banda constrictora. Banda de 2-3cm d'ample i uns 5-10cm per sobre de la picada. No es tracta de fer un torniquet, ha de poder passar un dit entre la banda constrictora i la pell. 

f) neteja la picada amb aigua i sabó. Després, aplica un antisèptic (clorhexidina o iode)

g) Porta l'animal a coll fins al cotxe, per evitar que es mogui.

i) Truca ràpidament al veterinari en quant tinguis cobertura. 

Recordar-vos que els gripaus també són verinosos, i que aquests darrers anys hem vist intoxicacions per gripaus. L'animal juga fins a caçar-lo i quan el té a la boca, el verí s'absorveix via gastrointestinal. 

Espero que aquests consells us siguin d'utilitat.

Ja sabeu que podeu consultar-nos els vostres dubtes via telefònica, facebook, twitter o whats app. 

Vet A Dom

Veterinari a Domicili de Cerdanya

tlf. 667.44.31.39

PROBLEMES DE SOBRECREIXEMENT DE DENTS EN CONILLS

Els conills tenen unes dents de creixement continu (tota la vida). Això vol dir, que han de desgastar les dents sempre. En llibertat tenen una dieta molt rica en fibra que els permet desgastar les dents. 

Així doncs, que pot passar si un dels nostres animals de companyia no té una bona dieta?

Si al nostre conill li donem de menjar només pinso acabarà desenvocant en un sobrecreixement de dents per desgast insuficient. 

Aquesta radiografia exemplifica com pot acabar una boca d'un conill amb una mala dieta: 

1. Els incisius tenen us sobrecreixement amb un angle anormal. Els incisius superiors haurien de estar sobreposats als inferiors per fora de la boca. Aquests encaixen en forma de visell.

2. Els molars i premolars d'aquesta radiografia tenen un sobrecreixement tant distalment (zona de l'interior de la boca) com apicalment (zona de l'interior de la mandíbula i la maxila). 

3. Els molars en la zona distal provoquen úlceres a l'interior de les galtes i de la llengua. 

4. Els molars en la zona apical mandibular provoquen abcessos greus i molt difícils de curar. 

5. Els molars en la zona apical maxilar provoquen abcessos greus en la zona retrobulbar (darrera de l'ull) que poden arribar a provocar un glaucoma i la pèrdua d'aquest ull. 

Aquest quadre clínic té molt difícil sol·lució i és millor no arribar a aquesta situació. Així doncs, una bona dieta és importantíssim en la vida d'un conill domèstic. 

Una mala dieta és l'únic que pot provocar un sobrecreixement de les dents d'un conill? 

Malauradament, hi ha factors que no podem controlar que també poden desenvocar en la mateixa patologia. Per exemple: Hi ha conills que neixen ja amb una mandíbula massa llarga o una maxila massa curta que desenvoquen en el mateix problema. Un traumatisme craneoencefàlic (un cop al cap), també pot desviar l'angle de creixement de les dents, evolucionar en un problema de malaoclusió (mal tancament de la boca) i un mal desgast de les dents.  

Així doncs, pot ser no podem controlar tots els factors que poden derivar en un creixement erroni de les dents, però el que si podem controlar és la DIETA. 

La millor dieta per un conill és:

1. pinso de qualitat (sense llavors*): 1-2 cullerades al dia
2. verdura fresca: 1 vol al matí i un altre a la nit. **
3. fenc ("heno"): durant tot el dia.
4. aigua: sempre i ben neta.

*Sense llavors, perquè la duresa de les llavors produeixen un mal desgast del molars. 

*En conills de 3-4mesos s'ha de fer una introducció de la verdura fresca a poc a poc. 

Per més informació podeu contactar amb Vet A Dom:

tlf: 667.44.31.39

mail: vetadom.cerdanya@gmail.com

facebook: vet a dom

twitter: @vetadom22

NOU MEMBRE A CASA

En aquestes dates pensem que, pot ser en uns dies, tindrem algun nou membre a casa, pot ser un gatet, pot ser un gosset? 

Amb aquest article intentarem donar alguns consells sobre la rebuda de nous animals a la llar per evitar males experiències. 

Si la nostra idea és adquirir un cadell ens hem de mentalitzar que haurem de tenir paciència. Els cadells, com nosaltres, no neixen ensenyats. Ells aprenen de les seves mares, els seus germans i també de nosaltres. 

La millor edat per adquirir un cadell és al mes i mig d’edat. Perquè ha estat prou temps amb la mare i els germans, amb qui s’ha socialitzat, i també ha de començar a socialitzar-se amb tot allò que l’envoltarà durant la vida. L’“imprinting” és el temps en que el cadell ha d’entrar en contacte amb tot allò que l’envoltarà i serà normal per ell, aquest període succeeix durant els tres primers mesos de vida de l’animal. 

Hem de tenir en compte que un animal no té el sistema de defenses (immunològic) madur fins que no arriba aproximadament a l’any, any i mig. Això implica, que durant aquest temps és molt més susceptible a contraure malalties. Tan mateix, totes aquelles malalties hereditàries es desenvolupen també en aquest periode de temps. 

Cal esperar, que un cadell davant d’una situació d’estrés , com per exemple un viatge, la separació de la seva mare i germans, canvis tèrmics, ...., pugui patir alguna malaltia, generalment lleu, però que moltes vegades necessita d’assistència veterinària per evitar que el procés empitjori. 

Les patologies més freqüents son: diarrees i refredats lleus. Però, si aquestes no són tractades a temps, degut a la falta de desenvolupament del sistema de defenses (immunitari), poden empitjorar i provocar la deshidratació de l’animal, la pèrdua de gana i la necessitat d’hospitalitzar-lo amb teràpies de suport, durant uns dies, per recuperar-lo. 

Les vacunes serveixen per protegir-lo de les malalties víriques més freqüents de la zona on vivim. Aquestes estimulen el sistema immunològic perquè crei anticossos contra els virus. Les pautes generals vacunals s’han de preguntar al nostre veterinari. Però en general, els animals no poden sortir de casa o tenir contacte amb altres animals no vacunats fins que no s’han aplicat totes les vacunes necessaries per estimular la creació d’anticossos contra aquestes malalties. 

A nivell comportamental no té res a veure un gos amb un gat, així que aquest aspecte l’introduirem més endavant. 

Per qualsevol dubte podeu contactar amb:

Vet A Dom

tlf 667443139 (tenim what’s app)

vetadom.cerdanya@gmail.com

facebook: Vet A Dom

Tos, mocs, febre!

Els canvis tèrmics sobtats poden afectar les nostres mascotes. 

Els canvis tèrmics sobtats donen pas a els “costipats” de les nostres mascotes. Ens podríem imaginar a una persona estant a dins d'una llar a 20ºC i sortint al carrer a 0º sense posar-se un bon abric? doncs les nostres mascotes més menudes, també noten aquests canvis tèrmics. 

Quan un animal s'encostipa, generalment, observem que comença a estossegar, o fins i tot sembla que vomita un contingut transparent o blanquinós. La freqüència d’aquests símptomes van intensificant-se i, fins i tot, deixen de menjar, estan més cansats, no tenen tantes ganes de sortir al carrer o de jugar. 

Normalment, no hi solen haver complicacions i amb una revisió veterinària i un bon tractament simptomatològic de 3 o 4 dies, sol resoldre. Si no es fa un bon control, els animals més dèbils, sobretot els més joves o vells, poden anar empitjorant i contraure una bronquitis o una neumonia, més difícils de tractar. 

Animals que viuen en grups (gosseres, protectores, residències,...), es transmeten ràpidament aquests patògens que provoquen els síntomes respiratoris, i s’han d’acabar tractant tots. Per això, popularment, aquest procés patològic és conegut com “la tos de les gosseres”. També, en parcs o àrees de joc, on s’ajunten molts animals, pot haver-hi una ràpida transmisió de la malaltia. 

Així doncs, les races de tamany més petit i amb poc pèl (yorkshire, canitx, xihuahua, carlino, bulldog francès,...) s'han de protegir del fred i canvis de temperatura bruscs. Les races de tamany més gran i amb més pèl normalment no pateixen tant aquests 

Entrega del diploma del Fotoconcurs Vet A Dom 2012

Ahir varem fer entrega del diploma del Fotoconcurs Vet A Dom 2012 al guanyador:


Cooper d'Anna Vidal.


Va ser un moment molt entranyable.

Varem veure com l'Anna ha donat una llar a en Cooper, que va ser abandonat de cadell. Quan el va trobar tenia ferides per tot el cos, ara gràcies a l'Anna s'ha recuperat completament i torna a tenir un pelatge preciós. Amb el carinyo rebut per l'Anna, ell podrà tenir una vida plena i disfrutar-la. Té un caràcter molt afable i és molt carinyós i l'Anna ja ens ha dit que li encanta la neu i el seu òs.

Aquí us deixem unes fotos del moment.

Cooper, Sírius, Anna Vidal i Txell de Vet A Dom.

Cooper, Anna Vidal i Txell de Vet A Dom.

Cooper

Foto guanyadora del fotoconcurs de Vet A Dom 2012 per el calendari de butxaca 2013.

Malaltia bucal en animals de companyia

Somriures dolços.

En els darrers anys, les nostres mascotes han anat allargant la seva esperança de vida, igual que nosaltres. Moltes vegades gràcies a millorar les seves condicions higièniques i de salud. Tot plegat ha resultat en un augment de les patologies relacionades amb la vellesa. 

Un exemple, molt clar, està en l’acumulació de placa dental al voltant de les dents. Si ens fixem en la boca dels nostres gossos i gats, durant els tres primers anys de vida les dents són blanques, color marfil. A mesura que passen els anys i en funció de la dieta que els hem donat, les seves dents van agafant una tonalitat més grogosa, fins i tot, s’acumula una placa dental entre la geniva i la dent. A això si suma, que l’alè de la nostra mascota cada vegada és més pudenta. 

Sovint els exemples ajuden a imaginar-nos millor el que passa en certes ocasions. Imaginem-nos que el gos es fa una ferida a la pell, posem per cas, al glutis (culet). Si aquesta ferida no la curem s’infectarà, si acumularà pus, farà mala olor i,provablement, anirà fent cada vegada més mal, fins que l’animal no podrà ni caminar. 

En aquest cas portaríem l’animal al veterinari perquè curés la ferida. El veterinari netejaria bé la ferida, treient tot el pus acumulat, i començaria un tractament antibiòtic fins que es curés. 

Així doncs, la placa bucal que es genera en la boca de la nostra mascota és un parent pròxim del pus. Com que els animals no es raspallen les dents, amb els anys es va acumulant la flora bacteriana bucal al seu voltant, just on coincideixen amb la geniva. Aquestes bactèries van quedant atrapades en una matriu, constituida per la cristalització de les substàncies de la saliva, i formen la placa dental, altrement coneguda com a “sarro”. 

La placa dental fa que l’alè tingui un olor agre, que li faci mal la boca i no pugui mastegar bé, que perdi algunes dents, que la infecció es dissemini a altres òrgans, etc. Així doncs, sembla normal que cada vegada que s’acumula placa dental en excés, el millor és fer una neteja bucal. Això ens previndrà de tots aquells problemes associats a les infeccions bucals produïdes per placa dental. 

Una raspallada diària dental, pot esdevenir una bona prevenció per evitar la creació de la placa. Sempre tenint en compte que s’ha d’utilitzar pasta dental per animals, donat que aquest sempre l’acaben ingerint.

Una bona higiene bucal és molt important per tenir la nostra mascota en perfecte estat de salut. 

Dents netes, animals feliços.

Meritxell Clavell i Pujol (num col. Gi 1004)

Vet A Dom (veterinaria a domicili)

tlf 667 44 31 39